Els nens.

Avui dedicaré el meu blog als nens.

Sí, heu escoltat bé. Els nens.

Perquè són una part molt important de mi. Vosaltres sempre estareu presents en el meu cor. És una manera diferent d'estimar. N'hi han moltes formes, pots estimar a la teva família, a la teva parella, als teus amics...però aquest amor és molt divergent.

Avui m'he adonat. Quan estava en el casal d'estiu jugant amb els nens. És una sensació fantàstica, em sento feliç, plena, amb il.lusió, somnis infinits,... Ells són tant innocents, tant juganers, no saben el que els espera, no pensen, tant sols senten, experimenten, no paren de preguntar, canvien, guanyen,i a vegades perden, però sempre...sent nens.

M'encanta jugar amb ells, demostrar-li's que hi ha diverses maneres de veure les coses, que no tot és ''ho pots fer'' o ''està prohibit''. Ensenyar els valors, actituds, objectius, maneres de pensar, judicis...

Després de dinar, els nens tenien ganes de divertir-se una estona, i em fet uns quants jocs.
Ells de seguida s'integren i volen participar. Em contagia la seva simpatia i creativitat. Em sento feliç amb ells, em fan somriure quan estic moixa, i  m'ho donen tot. És una recompensa molt gran, us ho aseguro.

Si això no és vocació...Què és llavors?

Els nens.
Una il.lusió i una vida per endavant.