La felicitat està en les petites coses.
A vegades ens preocupem per aspectes de la vida insignificants que ens perjudiquen i acaben fent-nos mal.
Realment val la pena patir tant?
Si som una mica madurs i lògics, comprovarem que aquelles coses que abans li donàvem tantes voltes al cap, actualment ja no importen. Ja que considerem que d'altres són més importants.
M'he donat conta que moltes vegades m'he preocupat per tonteries, per un problema molt petit, però que al final,he acabat fent-ne una muntanya. Cada persona li donarà una perspectiva subjectiva diferent respecte els seus problemes. Uns es preocuparan molt i li donaran mil voltes fins aconseguir una solució. D'altres intentaran dominar la situació amb autoritat i d'altres, senzillament pasaran olímpicament del tema.
Jo crec que les persones mirem massa el seu voltant abans de mirar-se a si mateixos. Observem,analitzem,critiquem,dialogem,discutim,parlem,solucionem,treballem,interrogem,investigem,experimentem...
Fem tantes coses que acabem per no centrar-nos en el que verdaderament importa. Les petites coses, aquelles que et fan somriure. No cal demanar massa, tant sols un gest, una abraçada, un bes, una encaixada de mans satisfeta per un bon negoci, una conversa interesant,un salut, un sms preguntan-te com estàs, una trucada d'un amic/ga de fa molt temps....
Aquestes petites coses fan que puguis ser feliç, que siguis afectiu amb els altres, que et sentis bé amb tu mateix, amb l'autoestima ben alta,sempre mirant endavant.
No et ratllis...
La vida és molt curta. Aprofita-la i sigues feliç!
martes, 20 de septiembre de 2011
martes, 6 de septiembre de 2011
Tornar a començar
Tornar a començar...
Després d'unes bones vacances, de bons menjars, de descobrir nous destins...costa tant tornar a començar-ho tot...Que si les obligacions, que si els estudis, un altre cop la rutina, un altre cop el mateix de sempre.
Ja ho diuen ''lo bueno se acaba''. Sí, les vacances estan molt bé, gaudeixes molt del teu temps lliure en companyia de la teva parella, dels amics o de la família,no obstant, també necessitem tornar a la normalitat, als horaris de cada dia, a l'estudi/treball,...pot semblar molt costós al principi però jo crec que si sempre fosin vacances tampoc tindria molt de sentit, i acabaríem avorrint-nos.
Diguem adéu a les vacances!:)
Després d'unes bones vacances, de bons menjars, de descobrir nous destins...costa tant tornar a començar-ho tot...Que si les obligacions, que si els estudis, un altre cop la rutina, un altre cop el mateix de sempre.
Ja ho diuen ''lo bueno se acaba''. Sí, les vacances estan molt bé, gaudeixes molt del teu temps lliure en companyia de la teva parella, dels amics o de la família,no obstant, també necessitem tornar a la normalitat, als horaris de cada dia, a l'estudi/treball,...pot semblar molt costós al principi però jo crec que si sempre fosin vacances tampoc tindria molt de sentit, i acabaríem avorrint-nos.
Diguem adéu a les vacances!:)
martes, 26 de julio de 2011
martes, 19 de julio de 2011
Un somni fet realitat
No tinc paraules per descriure com em sento.Tant sols dir que estic molt orgullosa del meu camí,de tot el que he hagut de recòrrer per arribar fins aquí,per arribar fins al final, per aconseguir la meva meta,anar a la Universitat i estudiar el que verdaderament m'agrada:Educació Infantil.
No ha estat gens fàcil,i tots els que em coneixeu sabeu com sóc,que m'esforço amb constància,que lluito fins assolir el meu objectiu.
I si..ho he aconseguit....No m'ho crec ni jo mateixa...
Encara recordo la cara que se'm va quedar ahir,quan vaig veure en internet que m'havien asignat en la UB, no podia ni parlar, dels nervis i de la sorpresa.
He realitzat un camí més llarg,però tot i així, ha valgut la pena, perquè també he après molt durant aquests dos anys.
Quan vaig suspendre la sele, havent finalitzat batxillerat, pensava que el meu somni s'havia ensorrat, però em vaig errar. Hi havia un altre camí, i el vaig trobar.
Tots els que tinc a prop meu, familiars,parella,amics, ....m'heu fet molt de suport, per això us dono les gràcies.
Sobretot a tu Neus, que encara que diguis que el mèrit és meu (que ho és també) però tu m'has ajudat molt amb l'estudi de la Sele, i moltes vegades ja no tenia ni esma per continuar endavant, ì tu en canvi, m'animaves, em deies que jo podia aconseguir aprobar la sele, malgrat no haver estudiat geografia i literatura des de feia dos anys. I et vaig fer cas, i aquí està el resultat, que ha donat fruit.
Sincerament, no crec que hagués continuat el meu camí sense el vostre ajut.
''Caure't i tornar-te a aixecar'' no és senzill si els altres no et donen un cop de mà.
Gràcies a tots!
....Un SoMnI fEt rEaLiTaT....
No ha estat gens fàcil,i tots els que em coneixeu sabeu com sóc,que m'esforço amb constància,que lluito fins assolir el meu objectiu.
I si..ho he aconseguit....No m'ho crec ni jo mateixa...
Encara recordo la cara que se'm va quedar ahir,quan vaig veure en internet que m'havien asignat en la UB, no podia ni parlar, dels nervis i de la sorpresa.
He realitzat un camí més llarg,però tot i així, ha valgut la pena, perquè també he après molt durant aquests dos anys.
Quan vaig suspendre la sele, havent finalitzat batxillerat, pensava que el meu somni s'havia ensorrat, però em vaig errar. Hi havia un altre camí, i el vaig trobar.
Tots els que tinc a prop meu, familiars,parella,amics, ....m'heu fet molt de suport, per això us dono les gràcies.
Sobretot a tu Neus, que encara que diguis que el mèrit és meu (que ho és també) però tu m'has ajudat molt amb l'estudi de la Sele, i moltes vegades ja no tenia ni esma per continuar endavant, ì tu en canvi, m'animaves, em deies que jo podia aconseguir aprobar la sele, malgrat no haver estudiat geografia i literatura des de feia dos anys. I et vaig fer cas, i aquí està el resultat, que ha donat fruit.
Sincerament, no crec que hagués continuat el meu camí sense el vostre ajut.
''Caure't i tornar-te a aixecar'' no és senzill si els altres no et donen un cop de mà.
Gràcies a tots!
....Un SoMnI fEt rEaLiTaT....
lunes, 11 de julio de 2011
Esperar...
Esperar...
esperar una decisió,
esperar el destí,
esperar amb esperança,
esperar amb nervis,
esperar sense saber,
esperar un somni,
esperar el camí,
esperar la vida,
esperar una eternitat,
esperar una setmana,
esperar a cada segon,
esperar..................................
esperar en quina universitat t'asignarán és molt fotut....
sobretot perquè tens molta incertessa del que pasarà en el teu futur.
Tot depèn d'una nota....
d'un miserable número.....
Tanmateix, encara et queda força,
encara tens l'esperança de que tot anirà bé
i que el teu somni es farà realitat.
esperar una decisió,
esperar el destí,
esperar amb esperança,
esperar amb nervis,
esperar sense saber,
esperar un somni,
esperar el camí,
esperar la vida,
esperar una eternitat,
esperar una setmana,
esperar a cada segon,
esperar..................................
esperar en quina universitat t'asignarán és molt fotut....
sobretot perquè tens molta incertessa del que pasarà en el teu futur.
Tot depèn d'una nota....
d'un miserable número.....
Tanmateix, encara et queda força,
encara tens l'esperança de que tot anirà bé
i que el teu somni es farà realitat.
martes, 28 de junio de 2011
Els nens.
Avui dedicaré el meu blog als nens.
Sí, heu escoltat bé. Els nens.
Perquè són una part molt important de mi. Vosaltres sempre estareu presents en el meu cor. És una manera diferent d'estimar. N'hi han moltes formes, pots estimar a la teva família, a la teva parella, als teus amics...però aquest amor és molt divergent.
Avui m'he adonat. Quan estava en el casal d'estiu jugant amb els nens. És una sensació fantàstica, em sento feliç, plena, amb il.lusió, somnis infinits,... Ells són tant innocents, tant juganers, no saben el que els espera, no pensen, tant sols senten, experimenten, no paren de preguntar, canvien, guanyen,i a vegades perden, però sempre...sent nens.
M'encanta jugar amb ells, demostrar-li's que hi ha diverses maneres de veure les coses, que no tot és ''ho pots fer'' o ''està prohibit''. Ensenyar els valors, actituds, objectius, maneres de pensar, judicis...
Després de dinar, els nens tenien ganes de divertir-se una estona, i em fet uns quants jocs.
Ells de seguida s'integren i volen participar. Em contagia la seva simpatia i creativitat. Em sento feliç amb ells, em fan somriure quan estic moixa, i m'ho donen tot. És una recompensa molt gran, us ho aseguro.
Si això no és vocació...Què és llavors?
Els nens.
Una il.lusió i una vida per endavant.
Sí, heu escoltat bé. Els nens.
Perquè són una part molt important de mi. Vosaltres sempre estareu presents en el meu cor. És una manera diferent d'estimar. N'hi han moltes formes, pots estimar a la teva família, a la teva parella, als teus amics...però aquest amor és molt divergent.
Avui m'he adonat. Quan estava en el casal d'estiu jugant amb els nens. És una sensació fantàstica, em sento feliç, plena, amb il.lusió, somnis infinits,... Ells són tant innocents, tant juganers, no saben el que els espera, no pensen, tant sols senten, experimenten, no paren de preguntar, canvien, guanyen,i a vegades perden, però sempre...sent nens.
M'encanta jugar amb ells, demostrar-li's que hi ha diverses maneres de veure les coses, que no tot és ''ho pots fer'' o ''està prohibit''. Ensenyar els valors, actituds, objectius, maneres de pensar, judicis...
Després de dinar, els nens tenien ganes de divertir-se una estona, i em fet uns quants jocs.
Ells de seguida s'integren i volen participar. Em contagia la seva simpatia i creativitat. Em sento feliç amb ells, em fan somriure quan estic moixa, i m'ho donen tot. És una recompensa molt gran, us ho aseguro.
Si això no és vocació...Què és llavors?
Els nens.
Una il.lusió i una vida per endavant.
miércoles, 15 de junio de 2011
Don't worry, be happy
Una cançó ideal per alleugerir els nervis el dia abans d'un exàmen....
Don't worry be happy
No te preocupes, se feliz
Esta es una pequeña canción que escribí,
tal vez quieras cantarla nota por nota.
No te preocupes, se feliz.
En cada vida tenemos algunos problemas,
pero cuando te preocupas son el doble.
No te preocupes, se feliz ahora.
No hay sitio para apoyar la cabeza,
alguien puede venir y quitarte la cama.
No te preocupes, se feliz.
El dueño del apartamento dice que no has pagado todavía,
que puede que tenga que litigar.No te preocupes se feliz
(mírame a mí, estoy feliz).
No te preocupes,se feliz.
(Te pasaré mi número de teléfono. Cuando estés preocupado, llámame. Te haré feliz).
No te preocupes, se feliz.
Sin dinero, sin estilo, sin chica para hacerte sonreír.
Pero no te preocupes, se feliz, porque cuando estés preocupado tu cara se arrugará y eso
deprimirá a todo el mundo. Así que no te preocupes, se feliz.
Ahora, es esta la canción que escribí.
Espero que la hayas aprendido nota-por-nota, como un buen niño.
No te preocupes, se feliz.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)