Un somni fet realitat

No tinc paraules per descriure com em sento.Tant sols dir que estic molt orgullosa del meu camí,de tot el que he hagut de recòrrer per arribar fins aquí,per arribar fins al final, per aconseguir la meva meta,anar a la Universitat i estudiar el que verdaderament m'agrada:Educació Infantil.

No ha estat gens fàcil,i tots els que em coneixeu sabeu com sóc,que m'esforço amb constància,que lluito fins assolir el meu objectiu.

I si..ho he aconseguit....No m'ho crec ni jo mateixa...

Encara recordo la cara que se'm va quedar ahir,quan vaig veure en internet que m'havien asignat en la UB, no podia ni parlar, dels nervis i de la sorpresa.

He realitzat un camí més llarg,però tot i així, ha valgut la pena, perquè també he après molt durant aquests dos anys.
Quan vaig suspendre la sele, havent finalitzat batxillerat, pensava que el meu somni s'havia ensorrat, però em vaig errar. Hi havia un altre camí, i el vaig trobar.

Tots els que tinc a prop meu, familiars,parella,amics, ....m'heu fet molt de suport, per això us dono les gràcies.
Sobretot a tu Neus, que encara que diguis que el mèrit és meu (que ho és també) però tu m'has ajudat molt amb l'estudi de la Sele, i moltes vegades ja no tenia ni esma per continuar endavant, ì tu en canvi, m'animaves, em deies que jo podia aconseguir aprobar la sele, malgrat no haver estudiat geografia i literatura des de feia dos anys. I et vaig fer cas, i aquí està el resultat, que ha donat fruit.

Sincerament, no crec que hagués continuat el meu camí sense el vostre ajut.
''Caure't i tornar-te a aixecar'' no és senzill si els altres no et donen un cop de mà.


Gràcies a tots!


....Un SoMnI fEt rEaLiTaT....